Mirades al Brasil

El passat diumenge El País i La Vanguardia publicaven reportatges sobre el present del Brasil, però amb plantejaments molt diferents.
El corresponsal de La Vanguardia a Sao Paolo, Fernando García, analitzava els obstacles que s’està trobant la presidenta Roussef: una inflació per damunt dels augments salarials, falta de mà d’obra qualificada, una creixent bombolla immobiliària, el retard en les obres del Mundial de Futbol i l’oposició a les seves lleis en favor dels drets dels homosexuals per part de sector evangèlics.
L’últim que mencionava amb brevetat García era la pèrdua de la votació d’una llei forestal a l’Amazònia, precisament el tema que centrava el reportatge de Francho Barón a El País. El Congrés acaba d’aprovar amnistiar els delictes contra la vegetació fins el juliol del 2008, ampliant al mateix temps les zones agropecuàries que podran ser desforestades. La reforma, a la qual Roussef s’oposava, s’haurà d’aprovar ara al Senat. Mentrestant, els assassinats d’activistes mediambientals no s’aturen: n’han mort 216 des del 1996, 5 entre el 24 i el 30 de maig d’aquest any.
El resultat de totes dues peces semblava una col•laboració entre els dos diaris per fer una bona radiografia dels problemes de la gran potència emergent de Sud-Amèrica.

Majoria absoluta, llibertat restringida

Recep Tayyip Erdogan ha estat reelegit primer ministre turc gràcies a la majoria absoluta de la seva formació, el Partit per la Justícia i el Desenvolupament. Ahir La Vanguardia acompanyava la notícia amb una informació vinculada: Dos periodistes d’investigació turcs, Nedim Sener i Ahmet Sik, es troben a la presó.
Els fets es remunten al 4 de març i The Guardian se’n feia ressò a través de Roy Greenslade. La notícia indicava que el primer treballava pel diari Milliyet i va ser nomenat heroi de la llibertat de premsa mundial l’any passat per l’ International Press Institute (IP), mentre que el segon pertanyia a la publicació electrònica odaTV.com.
S’acusa els dos reporters (The Guardian parla de 5 periodistes més detinguts en la mateixa operació) de pertànyer al grup Ergenekon, una organització armada i golpista que precisament Sener i Sik investigaven. L’últim llibre de Sik, L’exèrcit de l’Iman, no ha estat publicat per censura policial, i detallava la suposada infiltració d’una secta islàmica liderada Fetulah Gülen en les forces de seguretat de l’Estat.
Malgrat ser un recordatori de la mala salut democràtica a Turquia, sorprèn que la notícia aparegués ahir a La Vanguardia, més de tres mesos més tard dels fets.

Una pràctica higiènica

L’endemà que un terratrèmol de 5,1 graus en l’escala de Richter sacsegés Llorca deixant un balanç de 8 morts i una cinquantena de ferits, la majoria de diaris catalans se’n van fer ressò a les seves portades. La magnitud del sisme ho justificava. Però no tota la premsa va actuar de la mateixa manera. Si un es llevava a alguna de les comarques gironines i comprava El Punt no veia la catàstrofe de Llorca a la coberta.
El Punt és una publicació amb clara vocació comarcal i qui el compra sap què hi trobarà notícies locals. Tot i així només 500 kilòmetres separen la localitat murciana de Catalunya i la gravetat dels fets difícilment podia evitar que apareguessin en portada. És per això que alguns lectors van quedar perplexes.
Finalment Pep Collelldemont, defensor del lector, admetia en nom del diari el passat diumenge que havia estat un error injustificable de càlcul de prioritats. Cal destacar que la resta d’edicions d’ El Punt incloïen el terratrèmol en portada, i un matís: no només s’admetia l’error, sinó que Collelldemont reconeixia que no era la primera relliscada d’aquestes característiques. Una dosi d’honradesa que sempre resulta higiènica, sobretot si s’intenta millorar en el futur.